El descobriment de la Domus Alba

En el decurs de la Història, són nombrosos els descobriments d’objectes i restes materials susceptibles d’estudi mitjançant una metodologia arqueològica, que s’han produït fruit de l’atzar a conseqüència de qualsevol tipus de moviment de terres, obres, etc. Menys habituals, per no dir gens, són les circumstàncies de les troballes arqueològiques de la DOMUS ALBA.

El setembre del 2010, mentre es disputava un partit de petanca entre l’equip de l’Associació de Veïns de Dalt la Vila i un combinat tarragoní, un dels jugadors va llençar el bolig per començar una jugada i, en caure a terra, va sortir desviat de la seva trajectòria. Els jugadors van creure que es tractava d’una pedra i, en intentar treure-la, es van endur una bona sorpresa. Intentant aplanar el terreny de joc es van adonar que la pedra no era tal, sinó que es tractava de la part sobresortint d’una peça de ceràmica de 40 cm de llargada per 18 de diàmetre que, estranyament, recordava la forma d’un fal·lus. Un dels membres de l’equip tarragoní, membre de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, s’adona de la importància del descobriment fortuït i dóna per finalitzat el partit.

Les primeres excavacions van treure a la llum els fonaments d’unes restes de pedra que semblaven formar la incipient estructura de l’impluvium d’una autèntica domus romana, ubicada a continuació de la Casa de les Heures i la Casa dels Dofins. Són les posteriors excavacions i les importants troballes materials les que donen el caràcter singular al nou descobriment i fan pensar a l’equip d’arqueòlegs encarregats de l’excavació que ens trobem davant d’un edifici únic a Catalunya i, possiblement, al món romà.



















Reconstrucció de l'impluvium

El caràcter sexual de les troballes va fer pensar en un principi que es podria tractar d’un bordell. Segons la definició de l’arqueòleg Andrew Wallace-Hadrill, allò que defineix la utilització d’un edifici com a prostíbul és l’existència d’art eròtic, grafits al·lusius i plataformes de material a mode de base pels jaços. El fet que l’edifici trobat s’ajusti únicament als dos primers paràmetres i la sumptuositat de les restes ens desvia cap a una altra hipòtesi: la Domus Alba va ser un edifici dedicat pels seus propietaris al gaudi dels plaers, un sancta sanctorum del sexe on homes i dones s’abandonaven a les seves passions sense més fre que els seus desitjos.