dimarts, 12 d’abril del 2011

Les pintures parietals romanes

Els artistes romans pintaven sobre les parets de les habitacions amb la tècnica del fresc, tècnica pictòrica mural que consisteix a pintar damunt una capa fresca de calç i sorra emprant colors barrejats amb aigua. La conservació de les pintures, per raons òbvies, és molt complicada, però trobem exemples on la sort ha jugat un paper fonamental: són els casos de les ciutats sepultades pel Vesuvi en l’erupció de l'any 79, Pompeia, Herculà i Stabia, i les seves pintures parietals que s’han conservat superbament. Aquest també seria el cas de la Domus Alba, enterrada per construir a sobre i que, en excavar-la arqueològicament, ens ha revelat els seus frescos meravellosos.

Les magnífiques restes pictòriques trobades a la Domus Alba fan referència, com no podia ser d’altra manera, a representacions de curioses escenes eròtiques o de relacions sexuals explícites. Imatges de diverses postures sexuals que els clients podien demanar a les treballadores de l’establiment o bé il·lustracions ambientadores per animar els visitants.

Aquestes pintures eròtiques trobades a Badalona reprodueixen un ambient luxós de dolç hedonisme. Aquest art interpretat per cossos joves i atractius estimulava en la ment dels clients la fantasia efímera de pertànyer a un món que, en alguns casos, els era vedat.

Per l’antecedent pompeià sabem que aquesta tipologia iconogràfica la trobem a d’altres indrets a més dels bordells: en edificis habitats per famílies en els sectors perifèrics i al costat de les habitacions del servei, en els sectors interiors d’alguna posada, o als vestidors de les termes. Però, contràriament a les afirmacions del professor napolità Pietro Giovanni Guzzo, no totes aquestes localitzacions on trobem aquest tipus de escenes són llocs on es practicava la prostitució. La lectura d’Ovidi (“Tristia, II) ens demostra que els antics romans acomodats tenien una gran estimació per les pintures eròtiques: “Doncs, així com a les nostres llars brillen les imatges dels avantpassats pintades per la mà d’un artista, de la mateixa manera podem trobar una taula representant alguna postura i figures amoroses...” En aquest text, Ovidi ens descriu allò que podia ser una col·lecció privada de pintura on es podien mostrar amb detall, com si es tractés d’un Kamasutra, l’acte sexual en totes les seves positures a més d’altres representacions de Venus, la deessa de l’amor. Segons els experts, els frescos que decoraven les cases romanes eren una forma de negació de les parets domèstiques. Pintar les parets era una forma d'anar més enllà del espai concret de la domus.

Possiblement, en la Domus Alba trobem totes dues vessants pictòriques. D'una banda, les representacions privades i de l’altra, la iconografia típica dels prostíbuls romans.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada